Documentals, ficcions, entrevistes, vídeos… i altres aventures escèniques.
Vivir cada día – El papel de su vida
El realitzador Joan Gamero em va dedicar un capítol de la sèrie de RTVE “Vivir cada día“, allà per 1986, que va titular “El papel de su vida”. En aquella època vam engegar amb Juan Eduardo López la Marató de l’Espectacle que va complir 25 edicions.
Makinavaja
Escenes que vaig compartir al Semos Peligrosos del Makinavaja, inclòs el vídeo del “com es va fer”.
Makoki
Un vídeo (mooolt friqui) sobre Makoki que es va gravar per a l’estand d’El Víbora a finals dels setanta per una fira del còmic a Barcelona.
La Torna i Els Joglars
Enllaços de l’època de La Torna, l’obra de teatre de Els Joglars.
Un vídeo amb imatges del 1977 de La Torna, l’obra que ens va portar a la presó.
Reportatge “Els Joglars, ara“, del programa Giravolt (anys 70). Sortim el Gabi, l’Andreu i jo quan estàvem a la presó La Model.
El 2017, a la SER, vaig compartir amb Àngels Barceló i el pare Manel Pousa el nostre pas per La Model quan s’ha decidit tancar aquesta presó de Barcelona per convertir-la en un centre cultural.
La cripta, 1981
Una escena amb José Sacristán a la pel·lícula La cripta de 1981. Faig de jardiner drogat. Vaig gaudir-la molt. Un bon record.
Al Llapis de Memòria de SER Catalunya
L’Òscar Moré em va entrevistar al programa Llapis de Memòria l’octubre de 2023. Va ser un viatge pels records acompanyat de cançons. La vaig gaudir molt.
La llegenda dels 12 apòstols
El 22 de gener de 2009 vaig fer el pregó de les festes d’hivern (o de Sant Proget) a Santa Maria de Palautordera. Em varen acompanyar Antonio Prió al baix, guitarra i veu, i Alicia Corral amb veus i petites percussions.
Vaig fer una recreació musical en vers de “La llegenda dels 12 apòstols”. És una llegenda local que podria “haver passat” entre 1350 i 1600, però amb dades històriques del 1850. Comença així:
Diu la llegenda que un dia,
Palautordera va vendre
A Sant Celoni els drets de mercat“Quedeu-vos-en l’exclusiva.
No ens fem més la competència.
I així tots hi hem de guanyar”El preu a canvi
van ser dotze apòstols
de talla molt treballada.
Tots dotze molt ben pintats.
I en processó i amb molta reverència
a l’església els van traslladar.
Però eren de tanta envergadura
que per la porta no van entrarUns deien “Inclinem-los,
passem-los de costat”
Altres deien “De cap manera
això seria indignitat!”I per no caure en la irreverència,
de fer-los entrar estirats
els van serrar, a tots,
peus, mans i cames,
a una dotzena els braços
i a més d’onze el cap.Segueix… (seguirà)